A les coses brutes els hi cal un bany

El WalkAbout de Temple estava a petar. Majoria blaugrana, però també hi havia merengues. La veritat és que veure un partit amb gent de l'altre equip també està bé -sempre que guanyis, clar. Van començar que es pensaven que ens tornarien la maneta. Jo no em vaig preocupar gaire. Estava convençut que guanyaríem. De fet, jo pronosticava un 1-3 amb gol de Cesc. Llàstima que no apostés pasta... A més a més, el gol que ens van fer va ser error nostre, no encert seu. Encara no l'havíem rascat. Només faltava posar-nos les piles i anar amunt.

I així va ser. Defensa de tres i a l'atac. I el final de la història ja el coneixeu. Bany del Barça -again-, recital d'Iniesta, que per acabar-ho d'adobar va fer les declaracions postpartit en català, i xiulets del Bernabéu pel Cristiano. Ara cap a Japó a superar el tràmit del Mundial de Clubs perquè ens puguin dir que ara sí, oficialment, som el millor equip del món.

I pel què fa a l'ambient al pub, molt gran. Els merengues es van anar fent petits, petits, petits i al final del partit es podien comptar amb els dits d'una mà. Al principi treien pit, drets, contents. Però a mesura que el partit avançava i l'aigua de la pluja anava rentant les seves brutícies, es van anar calmant, asseient, callant i marxant amb la cua entre cames. Molt català, algun berguedà, però, sobretot, molt blaugrana. Fas moltes amistats. I alguna anamistat també. Però en fi, qui s'enfada té dos problemes: enfadar-se i desenfadar-se. 

També va estar molt bé cantar allò clàssic de "Visca el Barça i visca Catalunya" al bell mig de Londres. Et senties com a casa. I també molt graciós trobar-te algú que es perd l'empat del Barça perquè estava al lavabo. No diré noms. La cervesa és el que té: et converteix en l'esclau del lavabo. 

En fi, el Madrid té el què es mereix i el que era previsible que passaria. Quan van tan crescuts, bon senyal. A les coses brutes els hi cal un bany. Visca el Barça i visca la terra!