A les coses brutes els hi cal un bany

El WalkAbout de Temple estava a petar. Majoria blaugrana, però també hi havia merengues. La veritat és que veure un partit amb gent de l'altre equip també està bé -sempre que guanyis, clar. Van començar que es pensaven que ens tornarien la maneta. Jo no em vaig preocupar gaire. Estava convençut que guanyaríem. De fet, jo pronosticava un 1-3 amb gol de Cesc. Llàstima que no apostés pasta... A més a més, el gol que ens van fer va ser error nostre, no encert seu. Encara no l'havíem rascat. Només faltava posar-nos les piles i anar amunt.

I així va ser. Defensa de tres i a l'atac. I el final de la història ja el coneixeu. Bany del Barça -again-, recital d'Iniesta, que per acabar-ho d'adobar va fer les declaracions postpartit en català, i xiulets del Bernabéu pel Cristiano. Ara cap a Japó a superar el tràmit del Mundial de Clubs perquè ens puguin dir que ara sí, oficialment, som el millor equip del món.

I pel què fa a l'ambient al pub, molt gran. Els merengues es van anar fent petits, petits, petits i al final del partit es podien comptar amb els dits d'una mà. Al principi treien pit, drets, contents. Però a mesura que el partit avançava i l'aigua de la pluja anava rentant les seves brutícies, es van anar calmant, asseient, callant i marxant amb la cua entre cames. Molt català, algun berguedà, però, sobretot, molt blaugrana. Fas moltes amistats. I alguna anamistat també. Però en fi, qui s'enfada té dos problemes: enfadar-se i desenfadar-se. 

També va estar molt bé cantar allò clàssic de "Visca el Barça i visca Catalunya" al bell mig de Londres. Et senties com a casa. I també molt graciós trobar-te algú que es perd l'empat del Barça perquè estava al lavabo. No diré noms. La cervesa és el que té: et converteix en l'esclau del lavabo. 

En fi, el Madrid té el què es mereix i el que era previsible que passaria. Quan van tan crescuts, bon senyal. A les coses brutes els hi cal un bany. Visca el Barça i visca la terra!

Força Barça!

Ahir me'n vaig anar a dormir tard. I molt cansat. Avui tinc festa i pensava que, tal com me'n vaig anar a dormir, avui m'aixecaria tard. Però no, de bon matí ja estava desvetllat. Suposo que deuen ser els nervis del clàssic. Fa molt temps que no veig cap partit del Barça. Sempre se'm escau que treballo. Els dos únics partits que he vist des de Londres del Barça han estat el Granada-FCB (0-1, el pitjor partit de la temporada) i el Getafe-FCB (1-0, l'única derrota de la temporada), és a dir, per veure aquesta porqueria de partits, potser millor haver treballat. Això sí, m'he fet un fart de mirar futbol anglès. I una cosa ja compensa l'altre. 

Però aquest partit no és un partit més com diu el Karanka. És El Partit. I fa dues setmanes que em vaig demanar festa per avui perquè seria imperdonable perdre'm aquest partidàs. Avui estic segur que serà un dels dies que tindré ganes d'estar a Berga amb la meva gent. De totes maneres, aquí pinta molt bé. Ens trobarem un grup de catalans al Temple, just al davant del riu, i just davant també del Bar&Co, que és un barco on s'hi reuneix la penya blaugrana de Londres. Es veu que sempre hi ha un ambient increïble. Serà una altra manera de viure-ho.

I parlant de futbol, el Madrid està molt fort, però el Barça també. Diuen que el Madrid està més fort que l'any passat. Però és que el Barça també. Jo no solo fer mai cap pronòstic fins que no veig l'alineació rival. Aquest dies s'ha estat especulant molt amb si el Madrid jugarà amb trivot o amb doble pivot i mitja punta. A mi, sincerament, m'és ben igual. Els partits es guanyen al mig camp, sí, però davant d'un mig del camp on pot jugar Xavi, Iniesta, Busquets, Cesc, Thiago... què hi vols fer? Que jugui qui vulgui! No em fa falta veure l'alineació per veure que aquest any, de nou, farem callar al Bernabéu i a tota la Central Lechera. I pels que encara tingueu dubtes, a tot això hi podeu afegir que també jugarà un nano petitó que li diuen Messi. Bo, molt bo. Quants entrenadors voldrien tenir els dubtes que deu tenir ara mateix el Guardiola per fer l'alineació? L'any passat això no ens passava. Quan tocava onze de gal·la, era sempre el mateix: Valdés, Alves, Piqué, Mascherano (Puyol), Abidal, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa i Messi. Quins dubtes hi havien? Bojan? jajaja. En fi, no dic resultat, però pronostico victòria del Barça, malgrat la gespa torni a estar alta i seca. I mullant-me molt... gol de Cesc, va!

I ja està, he escrit una mica per veure si així l'estona passava més ràpid. Però no, encara falten nou hores pel parit. Se'm farà molt llarg el dia. I segur que el partit molt curt. Visca el Barça! I visca la terra, què collons!