Chelsea-Liverpool: la crònica

No sé per on començar. Tinc tantes coses per explicar que em sembla que ho faré per punts, que serà més fàcil:

• Si em diuen que el camp és el del Valls de Torroella m'ho crec. Sí, hi caben unes 40000 persones i escatx, però és petitíssim, minúscul. De fet, es camufla enmig de les cases del barri. Pots passar pel costat i no veure'l. 
• El fet que el camp sigui tan petit dóna un ambient increïble. Des del minut 1 tot déu cantant i allò ressona com una olla a pressió. Impactant. A més, per molt amunt que estiguis tens els jugadors a tocar.
• Les grades no son rodones, sinó que són 4 graderies separades, per tant, no pots donar la volta a l'estadi com sí que podries fer, per exemple, al Camp Nou. Només tens mobilitat per la teva graderia.
• Ahir es va adjudicar íntegrament el gol de la zona de l'Iniestassu als aficionats del Liverpool. Tota la graderia era per ells. Era com si fossin a casa. I el Liverpool com si jugués a casa. Increïble la bogeria en els dos gols! I increïble el "You'll never walk alone" en directe.
• Ah, i al futbol anglès -al camp de l'Arsenal també- es passa el partit en directe pel videomarcador, així si et perds un gol pots veure'n la repetició.

I si parlem de temes futbolístics sí que no sé per on agafar-m'ho. Faré un breu resum que sinó no us ho llegireu:

• El Chelsea fa pena. Em recorda al Milan dels darrers anys: velles glòries arrossegant-se pel camp. El Lampard li sobren uns quilets i algun any. El Terry no rasca bola i on no hi arriba la pilota hi arriba la seva cama, de manera que està cada dos per tres sancionat. El Drogba lesionat ja ni juga. Ahir 0-2 a casa i amb un penal fallat pel Liverpool. Llastimós.
• Quan les coses estaven perdudes, l'il·luminat del Villas-Boas va treure el Mata. Aquest sí que és bo. Va sortir del Madrid, però és boníssim. Va aportar el millor futbol que es va veure ahir al camp. Per aquí ja es parla de Guus Hiddink com a possible substitut del portuguès. A mi se'm faria estrany, ja que a l'estiu van pagar-ne 15 quilos. Ara bé, això per l'Abramovich es calderilla i, per tant, l'aprenent de Mourinho pot estar penjant d'un fil. 
• Oriol Romeu titular. Va jugar els 90 dirigint bé el joc, però un jugador no fa un equip. Aquí al Chelsea no té els companys del Barça B... A veure com li va d'aquí en endavant per Anglaterra. Per cert, va rapat al zero i sembla un Skin Head. Fa por...
• I faig un punt apart pel Torres, perquè se'l mereix. Ahir, sincerament, em va fer llàstima. Pilota que tocava, pilota que perdia. Matemàtic. Lamentable. Horrorós. És que se'm acaben els adjectius per descriure el seu futbol d'ahir. Patètic. I a sobre jugava contra el Liverpool, el seu exequip. Cada pilota que tocava era esbroncat. I a mesura que passaven els minuts, cada cop era pitjor. Cada cop estava més enfonsat. I el marcatge que li feien els seus excompanys era duríssim. A Liverpool encara no li han perdonat la seva marxa. Ell crec que si ara pogués tornar enrere, no s'ho pensaria pas i tornaria a Anfield amb els ulls tancats. Tothom hi sortiria guanyant. Ell no tindria enemics, seguiria marcant gols i el Chelsea no hauria perdut la milionada que va perdre. Traspàs ruïnós. Ni Ibrahimovic ni tonteries. Torres al Chelsea és el pitjor negoci del món del futbol. Per plorar el partit d'ahir, de debò!

Per cert, jo anava amb el Liverpool. Fa nou dies exactes vaig mirar-me, per la tele, el Chelsea-Liverpool de Premier League -ahir era Carling Cup- i no em podia estar de celebrar els gols del Liverpool -també van guanyar, però per 1-2-. Ahir, en canvi, se'm va escapar algun "ooh" en alguna jugada, però poca cosa més. Estava en territori enemic. Vaig haver de contenir-me bastant. M'encanta el futbol anglès! I love this game! -això ho diuen els del bàsquet, no?