Me'n vaig a Stamford Bridge

Quan vaig entrar a treballar al restaurant em van explicar que el "jefe" és soci del Chelsea CF i que a vegades convida a veure algun partit a Stamford Bridge als treballadors més veterans. Sense anar més lluny, els meus dos millors companys de feina hi van anar a l'octubre passat, quan el primer feia un any que hi treballava i el segon vuit mesos. Sabent això, vaig pensar que les meves opcions d'anar-hi havien deixat d'existir.

Però l'altre dia, després de sopar, el segon xef se'm va acostar i em va demanar si m'aniria bé treballar per un altre company de feina el dimecres. Jo primer vaig pensar que em volia fer treballar un dia més, perquè a l'altre no li anava bé. Però no, em va dir que si li podia canviar el dimecres pel dimarts. Jo vaig estar-m'ho rumiant i vaig dir-li que sí, perquè d'aquesta manera també podia veure el Barça, que no el puc veure gairebé mai -i quan puc perd com aquest dissabte...-. Llavors em va dir que li demanés a aquest company per canviar-li el dia. A mi se'm va fer estrany, perquè si a un treballador no li va bé treballar, m'ho pot demanar directament a mi per canviar el dia, sense passar pel xef. Però just quan li vaig dir que ja ho faria em va dir: "és que tinc una entrada per tu". Em vaig quedar parat! Normalment, com ja us he explicat, les entrades les dóna als més veterans de la feina, però a més a més, els dóna a la gent que té festa aquell dia. Amb mi, en canvi, m'ha fet canviar el dia de feina perquè hi pugui anar. La feina ben feta no té fronteres ;)

Un cop assimilat que me'n aniria a Stamford Bridge a veure el Chelsea CF, vaig pensar que el partit seria d'aquells que no interessen a la gent. Però a mi m'era igual: me'n anava convidat pel jefe al camp. La sorpresa, doncs, va ser saber que el partit és de la Carling Cup i que és, ni més ni menys, que un Chelsea CF - Liverpool. Què més es pot demanar? M'espera un partidàs! Demà us en faig la crònica. Enjoy!