Comença la ruta cultural

Els primers dies, per situar-nos, vam fer una mica el turista: Big Ben, Buckinham Palace, Notting Hill, Hyde Park, etc. Però fins ara no havíem començat la veritable ruta cultural de Londres. Què significa això? Doncs visitar el que realment mola: el món del futbol. I on millor per anar a gaudir d'aquest vici que a Londres? Enlloc.

Londres té fins a cinc equips a la Premier League, que és l'equivalent a la Primera Divisió: Arsenal, Chelsea FC, Tottenham Hotspur, Fulham FC i Queens Park Rangers. I això perquè l'històric West Ham United ha baixat a segona recentment, que sinó n'hi hauria sis. Us imagineu sis equips catalans a primera? Quanta guerra que donaríem...

El problema, doncs, és evident: escollir un equip. Jo sempre he tingut simpatia per l'Arsenal. Em sembla un equip molt atractiu perquè sempre intenta tocar la bola i deixar bona imatge per allà on ha passa. Però ara, amb la marxa del nostre estimat Xecs i amb la del pessetero del Nasri cap al City -que, per cert, no va jugar ni un minut al derbi de Manchester i aquí l'esperen amb les mans obertes-, l'equip s'ha desestabilitzat molt i ha fet el pitjor inici de lliga en 58 anys. A més, jo visc gairebé a tocar de Chelsea i aquí tot déu és blue.

I l'altre problema que tinc és que, fins ara, gairebé cada cap de setmana treballo. Aquest va ser el primer que vaig tenir un diumenge lliure, de manera que tan ràpid com ho vaig saber vaig mirar quin equip jugava aquí i va donar la casualitat que a l'hora de dinar (1.30pm) feien l'Arsenal-Stoke City a l'Emirates Stadium. Debutem? Resposta ràpida: evidentment.

Diumenge, doncs, cap a veure els Gunners. Crònica ràpida:

• Estadi: espectacular. És nou de trinca -es va inagurar el 2006- i el seu nom es deu a un contracte signat per 15 anys amb l'empresa Emirates Airlines. Els "assientus" són molt còmodes: grans, espaiosos i tous. Res a veure amb els de Can Barça, que amb prou feines t'hi entra una galta del cul.

• Ambient: el futbol anglès és un altre món. La gent canta des del minut 1. Els gols no us podeu ni imaginar com els celebren. És una bogeria. I el què més em va agradar va ser la manera de protestar que tenen. Quan ho sentia per la tele ja em molava, però en directe és increïble. Aquí, doncs, enlloc de xiular criden tots a una sola veu un "uuUUuuh!". És bestial. I molt més simpàtic que una xiulada. Segueixo pensant que ho hauriem d'implantar al Camp Nou.

• Arsenal CF: malgrat ser l'equip de la Premier que més intenta jugar al futbol, no és el que era. A més, la màxima estrella -no us podeu ni imaginar com van rebre'l quan va sortir al camp!- va començar a la banqueta. Parlo de Van Persie. Una màquina. Va entrar als últims 20 minuts amb 1-1 al marcador i va endollar-ne dos de frescos. 3 punts i cap a casa. Als últims minuts del partit hi va haver un rondo gegant que em va recordar molt al Barça -i també van fer el clàssic español "oé, oé"-.

• Conclusió: vaig adonar-me que estic massa ben acostumat del joc que es desplega al Camp Nou. Quan vaig pagar l'entrada no vaig tenir en compte que els gunners no tenien cap Messi. Ni cap Xavi. Ni tan sols el Cesc!

Pròxima parada: Stamford Bridge.