El rovell de l'ou

Al final ens quedem a Gloucester Road. Gloucester Road és un carrer del Barri de Kensington i Chelsea de Londres, a la zona 1 -Londres és l'aglomeració més gran d'Europa, amb més de 12 milions d'habitants i la ciutat, aquí, es divideix en zones-. Concretament és el que travessa de nord a sud des de Kensington Road fins a Old Brompton Road. En la seva intersecció amb Cromwell Road hi ha l'estació de metro, que porta el mateix nom del carrer en qüestió. D'aquí que hagi decidit posar aquest nom al blog, entre d'altres coses.

Prop d'aquí hi ha diversos bars i restaurants, botigues d'alimentació i un bon grapat d'hotels. Chelsea és Chelsea i es pot dir que és una de les parts més riques de Londres. El cotxe més vulgar que corre per aquí és un Audi. Trobes un Porsche cada cinc metres, BMW i Mercedes a tort i a dret i, de tant en tant, també es deixa veure algun Ferrari. 

I direu: què hi fa aquest vivint aquí? Doncs bé, després de veure la situació actual a la capital del regne, vam pensar que per parar el cop el millor era instal·lar-nos en una residència -i en aquesta zona n'hi ha unes quantes- i després, depenent del què veiguéssim, mirar de mudar-nos a algun pis. Però tal com estan les coses i amb el bon resultat que ens ha donat aquesta primera experiència aquí, ens hi anirem quedant. 

Aquest estiu aquí a Londres hi ha un esdeveniment a nivell mundial molt important: s'hi celebren els Jocs Olímpics 2012. El resultat de tot plegat és un augment notable de la demanda de pisos i, conseqüentment, un augment, també notable, del seu preu. Hi ha gent que he conegut que fa dos anys que està aquí que té un pis de collons i a un preu, no diré de collons, però si raonable. Ara això és molt més difícil. A més, a tot això s'hi afegeix la crisi econòmica que pateixen molts països, que fa que molta gent es busqui la vida en altres llocs com, per exemple, Anglaterra. Trobar feina aquí també costa més ara que fa uns anys. De totes maneres, hi ha molta oferta i trobes coses segur.

I la residència a la que estem, a part de donar-nos un habitatge en una molt bona zona, ens hi inclou, en el preu, esmorzar i sopar de dilluns a divendres i esmorzar i dinar els caps de setmana. L'alimentació aquí també és molt cara. Et surt més a compte comprar-te un entrepà preparat que no pas comprar-te la baguette i l'embotit a part. A més a més, jo treballo a un restaurant que està a 15 minuts d'aquí (o menys depenent dels semàfors), cosa que m'estalvia moltes cues al metro i, sobretot, molts calers en tickets. Ah, i per què no dir-ho, també em permet dormir fins més tard...

I per tot això, malgrat haver tingut algun petit problema perquè la residència està a petar, seguirem al rovell de l'ou un temps més.